Origen de l'osteopatia
Per parlar de l’origen de l’osteopatia cal mencionar a Andrew Taylor Still, fundador i creador de l’osteopatia.
Nascut a Virginia, Estats Units, venia d’una família de pastors. Va estudiar medicina i va treballar durant anys al servei de l’exèrcit en la guerra de secessió.
Després d’una epidèmia de meningitis on van morir 3 dels seus fills, va plantejar-se els límits sobre la medicina i va enfocar el seu treball en comprendre les lleis de la naturalesa i la seva aplicació als éssers vius.
L’osteopatia neix el 22 de Juny del 1874.
Va manifestar la importància entre l’anatomia i la fisiologia i el valor de la puresa de la sang com a fluid vital i imprescindible per a la vida.
Va entendre i transmetre que l’ésser humà és una unitat d’un sistema viu que coexisteix amb el seu entorn en una interacció permanent. Així, es va centrar en la capacitat homeostàtica de l’ésser humà.
Va desenvolupar les seves teories i pràctiques en un moment en el qual els grans problemes de salut eren les malalties infeccioses. Avui en dia, això ha canviat i trobem més problemes en l’àmbit psicològic i l’estrès, la vida és més sedentària i no tan física… per això, el concepte d’osteopatia també ha anat evolucionant però mantenint la seva essència.